Collita

El padrí ens conta que sa mare li contava que, quan era nina, anava amb la seva mare a collir oliva a les marjades de les muntanyes, a la Serra, a les possessions d’Estellencs, on havia nascut el 1864, però també a Andratx, Calvià, Puigpunyent, Banyalbufar o Esporles.

En aquell temps a Mallorca l’oliva no es tomava de l’arbre. Esperaven que caigués i quan això succeïa, les dones anaven passant sota les centenàries soques una i altra vegada, arreplegant del terra els fruits negres que es convertirien, una vegada moltes i premsades a la tafona, en oli d’oliva.

El jornal de les dones era, podeu comptar, escàs, i una part el cobraven en espècie (oli). Tenien la productivitat molt controlada: cada dia havien d’omplir uns determinats paners i si no ho aconseguien eren acomiadades, se’n tornaven a casa. La repadrina, que havia nascut quan sa mare era major, havia d’aportar la seva quota i, d’amagat, amb els seus ditets joves, ajudar a complir la de la rebesàvia, a qui el reuma no la deixava moure els dits amb soltesa i recollir olives al ritme desitjat.

Menú